Resultats de la cerca

Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys…

Exiliat de Polònia des del 1934, hi tornà després de la Segona Guerra Mundial i ocupà diversos càrrecs a l’administració Contribuí a la configuració de l’economia política marxista, partint de la controvèrsia sobre el càlcul econòmic racional en una economia socialista Partidari de la planificació descentralitzada, introduí les tècniques modernes en l’anàlisi econòmica Obres principals On the Economic Theory of Socialism 1938, The Political Economy of Socialism 1958, Introduction to Econometrics 1959, Political Economy 1963

Propugnà la igualació de l’home i la dona en els camps jurídic i professional del magisteri Fundà l’Allgemeiner Deutscher Frauenverein 1902, organització per a l’alliberament juridicosocial de la dona alemanya Publicà, entre altres obres, Kampfzeit ‘Temps de lluita’, 1928

Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

En política defensà positures socialistes moderades En filosofia, féu una interpretació escepticista del kantisme i limità el materialisme al mètode de les ciències naturals Escriví Geschichte des Materialismus ‘Història del materialisme’, 1866 i Die Arbeiterfrage ‘La qüestió obrera’, 1865

Jurista i home polític, arribà a ocupar algun càrrec administratiu És un dels satírics més importants de la literatura noruega, tant per l’agudesa del seu enginy com per l’estil refinat de la seva prosa Escriví, entre altres obres, Else 1882, Garman og Worse 1881 i Fortuna 1884