Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Lanuza
Llinatge noble aragonès, un dels més importants d’aquell regne, originari de Lanuza (prop de Jaca) i radicat posteriorment a Sallent de Gállego.
La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El…
Vincencio Blasco de Lanuza
Historiador.
Estudià a València i a Salamanca Fou canonge de la catedral de Jaca 1605-16 i de la de Saragossa 1616-25, qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa És autor d' Historias eclesiásticas y seculares de Aragón 1619-22, continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués 1624 Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà
Empar de Lanuza i Hurtado
Literatura catalana
Narradora.
Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València, fragments d’…
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell, llançà una…
Juan de Lanuza y Ximénez de Urrea
Història
Justícia d’Aragó (1591).
Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia
Ferrer de Lanuza y Gil de Castro
Història
Alt funcionari reial.
Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític.
Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat…
comtat de Plasència
Història
Títol concedit el 1611 a Pedro de Lanuza-Perellós y Ximénez de Urrea, vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Plasencia del Monte.
La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Conill
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Despoblat
Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.
El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria Helena de…
Diego Fillera
Filosofia
Literatura
Humanista aragonès.
Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina