Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
leccionari
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté ordenades, segons diferents sistematitzacions, les lectures de l’ofici o de la missa.
Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels s IX-X, conservat fragmentàriament a Tarragona…
Liber Comitis
En la litúrgia romana, leccionari.
homiliari
Pàgina de l' homiliari de Beda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Originalment, recull d’homilies patrístiques per a ús privat dels predicadors o per a la lectura del culte.
Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà
missal
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del s IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als s IX-X, en què es…
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i…
Egèria
Literatura
Escriptora coneguda per un itinerari (Itinerarium Egeriae) que escriví sobre el seu pelegrinatge als Llocs Sants i al Pròxim Orient i que ha pogut ésser datat del 381-384.
Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat s XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari Armeni s V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat Metge 1986
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del “Plany de la Verge” del leccionari d’Àger amb el text inicial Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire (s XII)
© Fototeca.cat
Vers inicial pel qual és coneguda una de les primeres composicions poètiques de Catalunya (mitjan s XIII), escrita en occità i composta de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, seguides d’una tornada, i conservada en cinc manuscrits.
D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…
música del monestir de Sant Cugat del Vallès
Música
Música desenvolupada a l’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina