Resultats de la cerca
Es mostren 1076 resultats
lector | lectora
Cristianisme
Persona que en una celebració litúrgica llegeix les lectures.
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’…
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
nocturn
Cristianisme
Part de l’ofici diví de la nit, que consta bàsicament de salms i de lectures.
El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada
Liber Commicus
En l’antiga litúrgia visigòtica, denominació («llibre dels fragments» o «de les perícopes») del leccionari que contenia les lectures de la missa (profecia, apòstol i evangeli) i, excepcionalment, homilies o també lectures de l’ofici dominical.
Un dels manuscrits més antics ~800 procedeix de Carcassona
leccionari
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté ordenades, segons diferents sistematitzacions, les lectures de l’ofici o de la missa.
Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels s IX-X, conservat fragmentàriament a Tarragona…
matines
Cristianisme
En el ritu romà, part de l’ofici diví i primera de les hores canòniques corresponent a l’antiga vetlla nocturna.
Tradicionalment han estat dividides en tres nocturns, cadascun amb un grup de salms i de lectures
Samuel Mountiford Longfield
Economia
Història del dret
Jurista i economista irlandès, primer titular de la càtedra d’economia política del Trinity College de Dublín (1832-36).
Precursor de Böhm Bawerk, en l’obra Lectures on Political Economy 1834 destacà la importància del concepte de cost de producció i elaborà una primera aproximació al d’utilitat marginal
magnetòmetre
Física
Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magnètic, mitjançant l’acció que aquest exerceix sobre una agulla imantada.
Pot ésser calibrat, a fi de permetre lectures directes, bé que en alguns tipus cal fer la lectura mitjançant un magnetòmetre patró És emprat principalment en mesures relatives al magnetisme terrestre
Ramon Esquerra i Clivillés
Literatura
Escriptor.
Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura, publicà Lectures europees 1936, Stendhal en España París 1936, Shakespeare a Catalunya 1937, Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938