Resultats de la cerca

S'inicià en la lingüística i les matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, sota el guiatge de Noam Chomsky Seguidament, estudià filologia germànica a Marburg i es doctorà en lingüística a Amherst Actualment és catedràtic del Computer Science Department a la Universitat de Brandeix Boston El reconeixement en el camp de la lingüística li arribà amb la proposta de la teoria del lèxic generatiu, una teoria que ha integrat investigadors de la lingüística computacional, la semàntica i la sintaxi D’entre les seves publicacions, destaca l’obra The Generative Lexicon 1995 i,…

Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics cal destacar-ne els volums d' In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum

Ascoli i P Rajna Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Pàdua 1883-1927 Especialista en Boccaccio Contributo agli studi sul Boccaccio , 1887 Il cantare di Fiorio e Biancifiore , 1889-1899 i literatura provençal Manuale per l’avviamento agli studi provenzali , 3a ed 1926 Publicà el suplement italià del Lexicon mediae atque infimae latinitatis de Du Cange

Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels…

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…

De formació musical autodidàctica, exercí també com a professor de música El 1863 s’establí a Berlín, on fundà una escola de música, però ben aviat s’interessà per la recerca musicològica En aquesta línia, fou un dels fundadors de la Societat per a la Investigació Musical 1868, una de les primeres d’aquest tipus i a través de la qual donà sortida als seus escrits de musicologia i a l’edició pionera de música antiga Fou autor d’importants i completes bibliografies que serviren de model a les que es feren posteriorment, entre les quals cal destacar el Quellen-Lexicon , que aparegué…

Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’, 1963 Estudià…

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…

Estudià a Valparaíso Xile amb Ramírez de la Piscina, i el 1923 es traslladà a París, on rebé lliçons d’A Caplet, R Pénau i M Mauss a l’Institut d’Etnologia de la Sorbona En 1931-34 fou alumne d’E von Hornbostel a la Universitat de Berlín i entre el 1934 i el 1942 residí a Barcelona, on continuà els estudis musicològics Des del 1907 mostrà molt d’interès per la música maputxe El 1943 tornà a Xile, on del 1945 al 1948 fou investigador de l’Institut de Folklore de la Universitat, i posteriorment dirigí l’Arxiu de Recerca Musical 1948-60 Publicà alguns escrits en el "Riemann Musical Lexicon…