Resultats de la cerca

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i…

És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal…

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna

Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com Stockhausen, Ligeti…

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures…

El 1974 fundà el Quartet Arditti, formació de corda considerada com una de les més prestigioses del món en el seu gènere Ja sigui com a solista, al costat de les principals orquestres, o al capdavant del seu grup, ha estat responsable de l’estrena mundial de centenars de partitures, sovint escrites a partir d’un encàrrec directe —la seva tasca en pro de l’enriquiment del repertori per a quartet de corda ha estat d’un valor incalculable— i fruit d’una estreta relació entre compositor i intèrpret Cage, Carter, Ferneyhough, Kagel, Ligeti, Nancarrow, Rihm, Stockhausen i Xenakis són,…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El 1978 participà…