Resultats de la cerca

Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines

Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies, esplenomegàlia,…

Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…

La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell

La resposta immunitària cellular és realitzada bàsicament pels limfòcits T , és a dir els limfòcits que, partint de la medulla òssia en la primera època de la vida, es diferencien i maduren dins el tim En realitat, es diferencien diversos tipus de limfòcits T Les funcions d’alguns són actualment ben conegudes, mentre que les d’altres no han estat del tot determinades Els limfòcits T4 , per exemple, compleixen diversos papers primordials en la resposta immunitària, ja que són els que la inicien Realment, l’activitat específica de cada limfòcit ja està determinada d’ençà de la diferenciació, en…

La resposta immunitària humoral es basa en l’acció dels limfòcits B, que, transformats en cèllules plasmàtiques , produeixen molècules proteiques denominades anticossos Els limfòcits B, com també els limfòcits T, tenen la propietat de respondre específicament contra un determinat antigen de fet, en la superfície d’aquestes cèllules, que circulen per tot l’organisme, hi ha exposats els anticossos que són capaços d’elaborar a l’espera d’entrar en contacte amb l’antigen corresponent D’ençà de la primera època de la vida, cada limfòcit es prepara per actuar contra el seu antigen específic, encara…

S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…

Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…

En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…

En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…