Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jordi Folch i Pi
Bioquímica
Metge i bioquímic.
Fill del polític i escriptor Rafael Folch i Capdevila , abans de la Guerra Civil de 1936-39, formà part, amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, dirigit per August Pi i Sunyer Després de la Guerra Civil s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència als Estats Units d’Amèrica Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i director d’investigacions al McLean Hospital Belmont, Massachusetts Investigà sobre lipoides cerebrals ha demostrat la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides com les…
lipoide
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de substàncies que tenen les mateixes característiques de solubilitat que els lípids (insolubilitat en aigua, solubilitat en diversos solvents orgànics, etc) però que en difereixen quant a l’estructura química i a la funció biològica, la qual sol ésser poc coneguda.
Generalment són lípids complexos que contenen en llur molècula altres elements com és ara el fòsfor o el nitrogen o bé sucre Entre els lipoides cal esmentar els fosfolípids , els cerebròsids i els gangliòsids
crema
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.
La fase lipoide és constituïda generalment per triglicèrids, ceres, alcohols i àcids grassos La fase aquosa conté generalment els conservadors, els antisèptics i, també, medicament aquest, tanmateix, pot ésser contingut en qualsevol de les dues fases, segons la solubilitat i l’acció que hom en vulgui obtenir Quan les cremes contenen exclusivament substàncies lipoides hom les anomena seques per fricció travessen la pell i fan l’efecte de deixar-la seca, i quan hom li afegeix un hidrocarbur —oli de parafina— les anomena grasses com que no penetren la pell, la deixen amb aspecte greixós
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de…
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…