Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
sarbatana
Militar
Peça d’artilleria primitiva (s. XV i XVI), anàloga a la bombarda, però de petit diàmetre (2-7 cm) i força més llarga (25-40 calibres), que hom utilitzava tant en campanya com en la defensa de places i castells.
Hom hi llançava projectils esfèrics de pedra i de ferro
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
catapulta

Elements d’una catapulta
© Fototeca.cat
Militar
Antiga màquina de guerra emprada per a llançar tota mena de projectils (pedres, objectes incendiaris, etc).
Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a topar amb un…
Miró
Escultura
Escultor grec.
Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…
matràs
Història
Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que hom llançava amb ballesta.
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a…
vapor
Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de vapor.
Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina