Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
Pere de Civillar
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se nomena…
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…
Flos mundi
Història
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, escrita el 1407.
Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la Crònica d’…
Flos mundi
Literatura catalana
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, acabada de redactar el 1407.
Desenvolupament enciclopèdic Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únicexemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher…
Manuel de Cabanyes i Ballester
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta preromàntic en llengua castellana.
Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España 1828 Influït per Horaci i Alfieri, escriví Preludios de mi lira 1833, recull de dotze poemes que foren elogiats per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influïren en Costa i Llobera Basculant entre les formes clàssiques i romàntiques, fou conscient d’escriure en una llengua apresa, l’expressió de la qual li resultà dura i afectada, llatinitzant i una mica arcaica Una certa constant de pessimisme i l’exaltació de la seva individualitat…
Cròniques d’Espanya
Història des dels temps primitius fins a la mort de Joan II, obra de Pere Miquel Carbonell, que hi treballà fins el 1513.
Constitueix en bona part una reacció violenta contra la crònica de Pere Tomic i la marcada afecció d’aquest envers les faules i les llegendes La principal novetat de l’obra, escrita en un català marcadament llatinitzant i de molt pobres qualitats literàries, és d’haver aprofitat abans que ningú, per als primers temps de l’època comtal, les notícies de les cròniques franceses, que conegué, sembla, indirectament a través d’autors italians, com les Decade de Biondo i De vitis pontificum de Platina Per als períodes posteriors utilitzà el Flos mundi , la crònica de sant Antoní de…
Andreu Martí Pineda
Literatura catalana
Poeta.
El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador El 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521 D’un to més emfàtic, llatinitzant i magistral és la seva sentència,…
Història de València
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana.
Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les…
Manuel de Cabanyes i Ballester
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’…