Resultats de la cerca

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

Les notícies documentals sobre aquest castell són escasses Amb tot, sembla que la primera referència del castell de Puigtinyós és de l’any 1072, quan surt esmentat en la carta de població que Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda atorgaren a Guillem Isarn Degué ésser en un primer moment un castell subsidiari del castell de Castellví de la Marca Com aquest, fou una fortalesa dels Castellvell A l’inici del segle XIII la senyorejava Guillema de Castellvell, que es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn Un fill d’ambdós, Guillem II de Montcada, en fer testament…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…

Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…