Resultats de la cerca

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres…

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…

Fill de Francesc Pi i Sunyer i net de Francesc Sunyer i Capdevila Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Membre fundador d’Acció Catalana, fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports Anà a París el 1937 i tornà el 1940 Depurat, fou separat del seu càrrec de l’Ajuntament Guanyà la càtedra de dret administratiu 1940 com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil Personatge de món, esdevingué…

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

En passar Joan Lluhí i Vallescà a formar part del govern de la República, Lluís Companys forma un nou govern amb ERC i ACR

Francesc Macià forma un govern monocolor d’ERC, presidit per Joan Lluhí i Vallescà, en el qual té l’hegemonia el grup de “L’Opinió”

Passant al despatx d’advocat de Lluhí i Rissech i especialista en lleis municipals Fou un dels fundadors del periòdic L’Opinió  i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà a l’ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcalde Ocupà el càrrec de conseller de justícia i dret 1931-33 i 1936 del govern de la Generalitat Exiliat el 1939, emigrà a Colòmbia i després a Panamà, on fou assessor tècnic del ministeri de finances durant vint-i-cinc anys, i dirigí la publicació Catalunya  1946

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per…