Resultats de la cerca

La magnitud absoluta M és relacionada amb la magnitud aparent m per la fórmula M = m + 5 log 1 0 D, D essent la distància de l’astre a la Terra mesurada en parsecs Pel fet de suposar tots els estels a una mateixa distància, el coneixement de la magnitud absoluta de dos estels permet de conèixer la relació entre llurs lluminositats reals

Estudià a Princeton i treballà d’astrònom ajudant a l’observatori de Cambridge Anglaterra Tornà als EUA el 1905, on fou professor i després director de l’observatori de Princeton i astrònom de l’observatori de Mount Wilson El 1913, estudiant els estels pròxims al Sol, descobrí una important relació entre les lluminositats i els tipus espectrals dels estels Per a representar gràficament aquesta relació, ideà un diagrama amb independència d’EHertzsprung, anomenat diagrama de Hertzsprung-Russell Estudià també els sistemes dobles eclipsants Juntament amb Vogt, enuncià un important…

Autodidacte, de la seva primera època resten només algunes natures mortes En la seva producció posterior hom troba una visió intimista de temes d’inspiració literària, expressats tècnicament mitjançant una recerca de lluminositats tènues En aquesta línia, El tribunal de la inquisició 1864 fou una obra que li reportà un gran èxit de públic i crítica, però també l’apartà de determinats cercles artístics a causa de la temàtica Unes altres obres són El camí de l’Annunziata, El viàtic de l’orfe i Luisa Sanfelice a la presó totes tres a la Galleria d’Arte Moderna de Roma Malgrat que…

Paisatgista i pintor de marines Començà a pintar aquarelles, els temes de les quals passà després a l’oli Fou molt influït per l’obra de CLorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes Sortida del sol enmig de la boira 1807 i Dido construint Cartago 1815, ambdós a la National Gallery de Londres El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció 1819-1840, en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella…

Consideracions generals Característiques físiques del Sol El Sol té forma esfèrica i és lleugerament aplatat als pols a causa del lent moviment de rotació A partir de fonts diverses El Sol és una estrella que es troba en la fase de seqüència principal, en la qual els elements majoritaris de les estrelles són l’hidrogen i l’heli La seva edat és d’uns 5000 milions d’anys Ma i s’estima que serà viu uns 5000 Ma més fins a arribar a transformar-se en una gegant vermella i, posteriorment, en una nana blanca És l’estrella més pròxima a la Terra, la principal del sistema solar i, per tant, es troba a…

Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…

Consideracions generals Es pot considerar que la cosmologia observacional moderna nasqué al principi del segle XX Tanmateix, l’ésser humà ha tingut, des de sempre, un interès innat per interrogar-se sobre el món del seu voltant en mirar el cel i plantejar-se com era aquest món, feia ja cosmologia Les respostes als seus interrogants estaven condicionades pels mitjans d’observació de què disposava i per la capacitat de comprensió dels fenòmens observats Quan només podia utilitzar els propis ulls per a observar el cel, la visió que tenia de l’Univers es restringia al sistema solar Amb la…