Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
locatiu
Gramàtica
Cas de la declinació que en algunes llengües indica el lloc on es realitza l’acció del verb.
En llatí, per exemple, solia ésser l’ablatiu En català s’expressa per mitjà de preposicions treballa a casa, resideix a Barcelona
locatiu | locativa
Gramàtica
Dit de la proposició que és introduïda per l’adverbi relatiu on, modificat o no per una preposició: on és?, d’on véns?.
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural
Charles J. Fillmore

Charles J. Fillmore
© International Computer Science Institute
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz…
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon constitueixen un…
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…
Castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer III per…
Castell de Trilhan
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, era situada al SE de l’actual poble de Trilhan, en un indret més elevat El topònim Lo Castèl és l’únic record de la seva existència Sota de l’antic castell unes terrasses senyalen sens dubte l’emplaçament de l’antic vilatge, ara abandonat, format al redós del castell DB El lloc de Trilhan és conegut des de l’any 1011, en què el papa Sergi IV adreçà una butlla al monestir de Sant Miquel de Cuixà on li confirmava els seus béns, entre els quals l’alou de Trilhan, com a dependència de l’església de Santa Felicitat, de Sornian, sotmesa a Sant Miquel de Cuixà…
hongarès
Lingüística i sociolingüística
Hom l’anomena també magiar , conformement a la denominació que es donen els mateixos parlants magyar La parlen uns 16 milions de persones, de les quals 10 500 000 viuen a Hongria Hi ha importants minories hongareses als estats veïns 2 000 000 a Romania, 700 000 a Eslovàquia, 500 000 a Iugoslàvia i 200 000 a l’URSS S'establiren hongaresos també als Estats Units 800 000 i a altres països del món occidental El primer text hongarès és de l’acabament del s XIII L’hongarès té un sistema fonològic relativament ric i equilibrat La quantitat vocàlica i consonàntica hi és pertinent kor…
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…