Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
màstic
Botànica
Química
Resina groguenca, semitransparent, que hom obté per incisió del llentiscle.
màstic
Química
Tecnologia
Nom de diverses substàncies plàstiques que s’endureixen amb el temps, formades de diversos ingredients (argila, litargiri i oli de llinosa), que serveixen per a tapar forats, esquerdes, juntures, etc.
màstic
Agronomia
Preparat impermeabilitzant usat per a cobrir les ferides dels arbres després de l’esporgada o l’empelt i protegir així les ferides fins a la cicatrització.
màstic asfàltic
Construcció i obres públiques
Mescla de betum asfàltic amb un granulat mineral, de consistència adequada perquè pugui ésser estesa en una capa molt prima, que ha de donar una textura llisa a la superfície de trànsit del paviment d’una calçada.
massilla
Oficis manuals
Màstic compost de blanc d’Espanya i oli de llinosa, emprat pels pintors i els fusters per a tapar foradets i esquerdes i pels vidriers per a subjectar els vidres en els galzes dels muntants.
masticatori
Farmàcia
Forma farmacèutica d’alguns medicaments destinats a ésser mastegats per tal d’afavorir la secreció salival i, consegüentment, la penetració de la solució del medicament en els espais interdentals.
Els masticatoris antigament eren fets amb màstic i oli de llinosa Són emprats també per a perfumar l’alè La forma moderna del masticatori és el xiclet
Vernissos i betums
Els vernissos són resines dissoltes en èter, alcohol, aiguarràs o oli de llinosa S’han aplicat sempre com a substàncies que protegeixen i defensen les superfícies sòlides que recobreixen —fustes, metalls, pintures— i els donen brillantor Els betums eren substàncies naturals, poc identificades a mitjan segle XIX, que incloïen des de l’asfalt fins al petroli El betum tou o malta, força abundant en algunes regions de França, era conegut comercialment pel fet de ser un producte molt utilitzat en la construcció per a tapar forats, esquerdes o juntures Els betums naturals eren utilitzats igualment…
segelladora
Tecnologia
Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…