Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Möngke
Història
Quart gran kan mongol (1251-59), fill de Tolui i net de Genguis Kan.
Comandà 1257 una campanya contra la Xina Protegí cristians i budistes i embellí Karakoram, la capital, on acollí Guillem de Rubruquis 1254
Arigböge
Història
Germà petit de Khublai i Möngke.
A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
Dayan Kan
Història
Sobirà mongol (1488-1504).
El seu veritable nom era Batu-Möngke i fou proclamat Dayan Kan el 1481 Després de trenta anys de lluita refeu la força dels mongols orientals Dirigí diverses campanyes contra la Xina 1497-1505
Kārt
Dinastia fundada per Shams al-Dīn Muḥammad Kārt (1245-85), descendent dels prínceps gúrides a Hārat.
El gran kan Möngke els confirmà en el govern de Hārat, Sistan, Balkh i l’Afganistan 1251, fins que, rebellat l’últim representant de la dinastia, Jiyāt al-Dīn Pīr ‘Alī Kārt, contra la sobirania timúrida 1381, fou extingida per Tamerlà
Tolui
Història
Gran kan mongol.
Fill de Genguis Kan i estirp de la dinastia Yuan de Xina, a través del seu fill Khublai Kan i dels ilkans de Pèrsia, a través de Hülegü El seu fill primogènit, Möngke , fou gran kan mongol, dins la línia d’ Ögödei
Txagatai Kan
Història
Kan mongol.
Un dels quatre fills de Genguis Kan , a la mort del qual n’heretà el Turquestan oriental i occidental fins al llac Balkhaš Malgrat que l’imperi mongol fou repartit entre Txagatai i els seus tres germans, el predomini d’un d’ells, Ögödei i, posteriorment, dels nets de Genguis Kan, Möngke i Khublai Kan , el mantingué unit i en expansió fins a la primera meitat del segle XIV
Khublai Kan
Història
Gran kan mongòlic (1259-94), fundador de la dinastia mongòlica Yuan a la Xina.
Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians
imperi mongol

Mapa de l’imperi mongol
© Fototeca.cat
Història
Imperi fundat, al començament del segle XIII, per Genguis Kan.
Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia tàtars, karaits, kirguisos, etc, s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan , el kanat del qual, conegut com l’ Horda d’Or , fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335 Els emperadors mongols Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el Turquestan…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de…