Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
magnoliàcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples, alternes i generalment enteres, de flors terminals, solitàries, hermafrodites, acícliques, amb peces periàntiques sovint nombroses i amb gineceu súper, i de fruits en plurifol·licle o en plurinúcula.
Consta d’unes 100 espècies, naturals d’Àsia, Insulíndia i Amèrica, de les quals cal esmentar la badiana Illicium verum , la magnòlia Magnolia sp i el tuliper Liriodendron sp
Les magnoliàcies
Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
tuliper
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les magnoliàcies, amb fulles lobulades i de contorn poligonal, i amb flors de color groc verdós, oloroses, semblants a tulipes.
Consta només de dues espècies, el tuliper de Virgínia Ltulipifera , propi de l’est dels EUA i molt apreciat en jardineria, i el tuliper de la Xina Lsinense , endèmic de la Xina central
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
badiana
Botànica
Petit arbre, de la família de les magnoliàcies, de fulles verdes tot l’any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l’anís estrellat, usat com a aromatitzant.
D’adaptació difícil a d’altres climes, és conreat al sud-est d’Àsia
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…