Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
major d’edat
Dret civil
Persona que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant
Joan II de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1322-26).
Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar
Theódoros Kolokotronis
Història
Política
Patriota i polític grec.
Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836
edat
Dret
Període d’existència de la persona, des del moment de la naixença fins al moment pres en consideració. Jurídicament l’edat té una gran importància, puix que determina la capacitat jurídica i d’obrar de la persona.
Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona la majoritat , a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc, i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat , respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions…
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són els nou…
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (~1050-~1105) (Ponç I de Cabrera), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…
Marianna d’Àustria
Història
Reina (1649-65) i regent (1665-77) de Castella i de Catalunya-Aragó.
Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que…
Maria Cristina d’Àustria

Maria Cristina d’Austria,reina i regent d’Espanya.
© Fototeca.cat
Història
Reina (1879-85) i regent (1885-1902) d’Espanya.
Filla de l’arxiduc Carles Ferran d’Àustria i d’Elisabet d’Àustria-Este-Mòdena, fou la segona muller d’Alfons XII 1879 En morir aquest 1885, fou proclamada regent El naixement d’Alfons XIII 1886, fill pòstum d’Alfons XII, posà terme a les especulacions successòries La regència de Maria Cristina es caracteritzà per l’aplicació del pacte d’El Pardo Afavorí el seu amic personal Sagasta, raó per la qual el partit liberal fou autor de les reformes polítiques més importants de la Restauració Inaugurà l’Exposició Universal de Barcelona 1888 L’agudització del problema del Marroc, la crisi social…