Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Jules Hardouin-Mansart
© B. Llebaria
Arquitectura
Arquitecte francès.
Nebot de François Mansart , fou arquitecte reial 1675 A Versalles féu la Galeria dels Miralls, la capella 1682, l’Orangerie 1681-86 i el Grand Trianon 1687 Construí el castell de Marly 1679-86, de pla en forma de sol Treballà als castells de Dampierre 1675-83 i de Maintenon i al convent de Saint-Cyr 1686 A París féu la plaça de les Victòries 1686, la plaça Vendôme 1699 i la cúpula dels Invàlids 1677-1706 Imposà la tradició francesa per damunt del gust italianitzant
François Mansart
Arquitectura
Arquitecte francès.
Bé que les seves obres primerenques tenen influència italiana, aviat la bandejà i féu projectes dins un estil purament clàssic francès, del qual fou un dels iniciadors a París l’Hôtel de la Vrillière 1635-45, actual Banca de França, l’escala central de l’Hôtel Carnavalet 1654, l’Hôtel Tubeuf, actual Bibliothèque Nationale, l’Hôtel Fieubert, la cúpula de l’Oratori i l’església del Val-de-Grâce, acabada per J Lemercier Fora de París projectà l’ala Orleans del castell de Blois 1635-38 i el castell de Maisons a Maisons-Laffitte Féu un projecte, no realitzat, per a l’acabament del Louvre i hom li…
Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
mansarda
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació, amb la finalitat d’aconseguir un major espai en el seu interior per aprofitar-lo per a porxo o habitatge.
El nom deriva de François Mansart, a qui hom n'atribueix la invenció
Lluís XIV trasllada la cort a Versalles
Lluís XIV trasllada la cort a Versalles, palau d’estil clàssic francès dels arquitectes Louis Le Vau i Jules Hardouin-Mansart
Maisons-Laffitte
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, suburbi del NW de París, a la vora esquerra del Sena.
És barri residencial El castell de Maisons-Laffitte, obra de François Mansart 1642-51, és una de les obres més perfectes del classicisme francès Construït per a René de Longueil, passà a ésser museu nacional el 1911 El 1937 hi fou installada la gran exposició que consagrà internacionalment l’art romànic català
Lassurance
Arquitectura
Nom amb què és conegut Pierre Cailleteau, arquitecte francès.
Treballà primer, des de molt jove, per a Jules Hardouin-Mansart Obres personals seves són l’Hôtel de Charolais 1700-04, el Palais Bourbon 1722 i l’Hôtel de Lassay 1722-24 El seu fill, Jean Cailleteau 1690 — 1755, conegut com Lassurance o Lassurance el jove , també arquitecte, treballà per a madame de Pompadour, per a la qual restaurà l’Hôtel d’Évreux actual Elisi
Charles de Lafosse
Pintura
Pintor francès.
Protegit per JHardouin-Mansart, projectà la decoració dels Invàlids, però només en féu la cúpula Sant Lluís lliurant la seva corona i la seva espasa a Crist , 1705 A Versalles decorà el Saló de Diana Sacrifici d’Ifigènia i el Saló d’Apollo L’albada La seva millor producció és la de petit format i dins la tècnica del clarobscur Moisès salvat de les aigües Musée du Louvre, París
Robert de Cotte
Arquitectura
Arquitecte francès.
Collaborà amb Hardouin-Mansart —el qual succeí en el càrrec de primer arquitecte del rei 1708— en la construcció de la capella del palau de Versalles L’Hotel du Lude a París 1710, la font de la Samaritana 1715, avui desapareguda, i la façana de l’església de Saint-Roch 1735 marcaren l’evolució del seu estil, que, sense apartar-se del classicisme francès, introduí uns elements de confort i una suavització del rigor acadèmic