Resultats de la cerca

Els marathes constituïren l’estat més poderós del país al s XVIII s’havien independitzat el 1644, en rebellar-se Sīvaji Bhonsle contra l’emperador mogol Aurangzeb des del 1713 foren governats per primers ministres, o peśvā , els quals crearen la lliga maratha Baroda, Gwālior, Indore i Nagpur La derrota maratha davant els afgans a Pānipāt 1761 afavorí els britànics, que, després de tres guerres, annexaren 1818 el territori dels peśvā a la presidència de Bombai

A l’Índia, guerra anglo-maratha

Nucli industrial material ferroviari i preparació de la fusta i el cautxú i d’investigacions hortícoles, és una gran productora de taronges Antiga capital de l’estat maratha independent de Nāgpur 1743-1817, passà després a ésser centre de l’administració anglesa de les províncies centrals

El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu'izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…

La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…