Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
marcancials
Botànica
Ordre d’hepàtiques tal·loses de ramificació dicotòmica, amb gametangis pedicel·lats i esporangis sèssils.
hepàtiques
Botànica
Classe de briòfits tal·losos o amb fil·lidis i amfigastris.
Són de simetria dorsiventral i tenen un protonema talloide i molt reduït Llurs cèllules solen presentar eleoplasts Tenen càpsules amb elàters i sense columella Hom hi distingeix els ordres de les jungermannials i de les marcancials
ricciàcies
Botànica
Família de marcancials integrada per hepàtiques tal·loses.
Presenten moltes cambres aeríferes, absència d’elàters i anteridis, arquegonis i esporogonis enfonsats en el tallus Es fan en terra humida i a l’aigua, i són més abundants a l’hemisferi austral
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
herba freixurera
Herba freixurera
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
Creix sobre els marges humits dels torrents i és freqüent a l’Europa central, però rara a Catalunya
carpocèfal
Botànica
Ramificació erecta de les hepàtiques marcancials, que consta d’un pedicel acabat en un cos de forma variable (esfèrica, cònica, etc), on hi ha els esporangis.
conocèfal
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, molt freqüent en els llocs humits i ombrívols, de tal·lus gran (de 10 a 20 cm) i robust, ramificat, lluent, amb arèoles grosses centrades per porus en relleu.
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…