Resultats de la cerca

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot

Les celles de les abelles Apis mellifica , construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres celles diferents de l’altra cara de la bresca Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes 7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les celles L’articulació del fons de les celles d’ambdues cares de la bresca permet de construir 51 celles de fons piramidal amb la cera que…

La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…

Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…

Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…

L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…

La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…

El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…