Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
melòman | melòmana
musicòman | musicòmana
John Keats
Música
Poeta anglès.
Encara que les seves nocions de música eren més aviat pobres, fou sempre un melòman apassionat i arribà a tenir uns coneixements força amplis de la música del seu temps Aquest interès ha estat, en certa manera, reconegut per les nombroses adaptacions que compositors d’èpoques i estils diversos han fet dels seus poemes Entre d’altres, la Simfonia Coral de Gustav Holst 1925 és l’obra més ambiciosa Edward McDowell s’inspirà en Lamia per a un dels seus poemes simfònics 1904 i Frank Bridge es basà en Isabella 1908 El poema de Keats més musicat és La belle dame sans merci versions de…
Gabriele D’Annunzio
Música
Escriptor italià.
La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…
Eduard Aulés i Garriga
Literatura catalana
Comediògraf.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic ↑ Soler Entre el 1871 i el 1900 detingué càrrecs en la judicatura, de primer a Cuba, on fou jutge de primera instància en diverses poblacions, després a les Filipines, i el 1889 a Ponce Puerto Rico, com a secretari de l’Audiencia Criminal Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a “Un Tros de Paper”, a L’Esquella de la Torratxa i a altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell Estrenà comèdies de gran acceptació, principalment en un acte, originals o adaptades fou conegut sobretot com…
Auditòrium de Palma
Història
Auditori de Palma construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981).
Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut
Auditorium de Palma de Mallorca
Música
Auditori polivalent construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981) sense cap ajuda institucional o privada, amb la intenció de dotar Palma d’una sala que pogués acollir tota mena d’esdeveniments musicals.
Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el dirigeix Rafael…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,