Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Nova Bretanya
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, muntanyosa i volcànica, de clima equatorial.
La ciutat més important és Rabaul Producció de copra i de cacau És habitada pels bainings baining i altres melanesis
beach-la-mar
Lingüística i sociolingüística
Principal llengua vehicular de la Melanèsia i de les costes orientals de Nova Guinea.
És bàsicament un pidgin-english introduït pels europeus en llurs relacions comercials amb els papús i els melanesis, estès posteriorment pels contactes entre indígenes de llengua pròpia diferent
Robert Henry Codrington
Antropologia
Etnògraf anglès.
Escriví diversos llibres, entre els quals The Melanesians 1891, basant-se en les dades aplegades especialment en els seus anys de missioner 1866-1877 És important la seva exposició de la creença dels melanesis en el mana
fijià | fijiana
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanèsia que habita a les illes Fiji.
Els fijians parlen una llengua del grup oceànic de la família lingüística austronèsica, i llur cultura presenta una gran barreja d’elements melanesis i polinesis La pesca en constitueix la principal activitat construeixen excellents canoes per a llurs pesqueres Dels fijians, és famosa la roba feta d’escorça batanada i decorada amb dissenys geomètrics, com també la ceràmica i les sabates de fusta tallada, que els antics fijians utilitzaven en els banquets canibalescs
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
naga
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que habiten les muntanyes que s’estenen des d’Assam fins al nord-oest de Myanmar.
En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar
Melanèsia
Una de les zones en què usualment hom divideix Oceania.
Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més…
home de Denisova
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà.
Fou descobert a la cova de Denisova, a la serralada d’Altai, a Sibèria, a partir d’un fragment d’os d’un dit d’una femella jove que visqué fa uns 41000 anys, i es donà a conèixer el 2010 L’anàlisi del seu ADN mitocondrial indicava que tenien un origen comú amb els homes de Neandertal, i el de l’ADN nuclear revelava que es van aparellar de manera restringida amb alguns humans moderns, bàsicament amb poblacions asiàtiques avantpassades dels actuals melanesis i aborígens australians, als quals van transmetre alguns dels seus gens, entre el 2% i el 7% del genoma, com determinats gens…
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…