Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Indicis de recuperació econòmica a Catalunya
Hi ha indicis de recuperació econòmica a Catalunya s’exporten a Amèrica i a l’Europa atlàntica productes agraris i aiguardent i es presenten memorials al Consell de Cent de Barcelona que proposen un impost únic, un prot franc i la fundació d’una companyia comercial
palatí
Dret romà
A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau, ja fos en l’administració de béns, redacció de constitucions i altres manaments, seguici de l’emperador, etc.
Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
memorialista
Persona que té per ofici d’escriure memorials o altres documents per a altri.
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…
arxiu municipal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit dels documents derivats de l’administració municipal.
A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, …
Institut Català de les Dones
Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar les polítiques d’igualtat entre homes i dones.
Creat el 1989 amb el nom d’Institut Català de la Dona, la seva activitat és doble d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona Les tasques de l’Institut són recopilar informació i documentació sobre la situació de la dona a Catalunya, elaborar informes sobre aquesta qüestió, fomentar la prestació de serveis…
Archives Nationales
Dipòsit general, radicat a París, de la documentació procedent dels organismes de l’Estat francès, creat durant la Revolució per l’Assemblea (1789) i ampliat després (1790) a la categoria d’arxiu nacional.
El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…
Thomas Carlyle
Literatura anglesa
Historiografia
Crític, historiador i assagista anglès.
Estudià a la Universitat d’Edimburg 1809-13 Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume Traduí el Wilhelm Meister de Goethe 1824, i escriví Life of Schiller 1825 El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres El “Fraser's Magazine” en publicà la novella Sartor Resartus The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh 1833-34, que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme Seguí la History of French Revolution 1837, de gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina