Resultats de la cerca

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…

Excellí en el paisatge En New Method of Assisting the Invention in Drawing Original Compositions of Landscape 1785-86 defensà la creació artística a partir de taques de tinta agrupades a l’atzar

De tendència historicista i idealista, considera les diverses formes de l’experiència humana com a manifestacions de l’esperit en la història la investigació històrica esdevé, així, mètode filosòfic Les seves obres principals són An Essay on Philosophical Method 1933 i The New Leviathan 1942

Molt influït per Husserl, contribuí a la difusió d’aquest filòsof als EUA En el seu pensament original, intentà de conciliar alguns aspectes de la fenomenologia amb l’empirisme i el naturalisme Entre les seves obres cal esmentar Phenomenology as a Method and as a Philosophical Discipline 1928 i Naturalism and Subjectivism 1959

Fou professor a les universitats de Chicago, Califòrnia i Berkeley Interessat en les qüestions de folklore, llenguatge i religió dels pobles primitius, s’especialitzà en l’estudi dels indis ojibwes i winnebagos Escriví, entre altres obres The Winnebago Tribe 1915-16, Primitive Man as Philosopher 1927, The Method and Theory of Ethnology 1933 i The World of Primitive Man 1953

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Representant de l’escola de Chicago, ha fet una important contribució a la sociologia contemporània, especialment en el camp de la formació i la socialització ocupacional, que tracta en Boys in White 1961 També ha fet aportacions en el camp de la recerca sobre les subcultures i les carreres descarrilades —per exemple amb Outsiders 1963—, i en el de l’estudi de la cultura dels joves i de l’educació superior —amb Making the Grade 1968 i Campus Power Struggle 1970— Una altra obra seva a destacar és Sociological Work, Method and Substance 1970

Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista

El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre…