Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mòdem
Electrònica i informàtica
Aparell convertidor de senyals digitals en senyals susceptibles d’ésser enviats per una línia analògica sigui telefònica o telegràfica.
Un mòdem situat entre l’emissor d’informació normalment un ordinador i la línia analògica modula en canvia les característiques d’amplitud, freqüència o fase un senyal de referència analògic anomenat portador d’acord amb la informació digital a transmetre i transmet el senyal modulat resultant a l’altre extrem un altre mòdem situat entre la línia analògica i un receptor d’informació digital normalment un ordinador desmodula interpreta la informació transportada en l’amplitud, freqüència o fase el senyal analògic rebut, en recupera la informació digital transportada i la lliura al receptor…
mòdem de cable
Mòdem dissenyat per a modular el senyal de dades sobre una infraestructura de televisió per cable.
El terme internet per cable es refereix a la distribució d’un servei de connectivitat a internet sobre aquesta infraestructura de telecomunicacions Els mòdems de cable són utilitzats principalment per a distribuir l’accés a internet de banda ampla, aprofitant l’ample de banda que no s’usa a la xarxa de televisió per cable Els abonats d’un veïnat comparteixen l’ample de banda proporcionat per una mateixa línia de cable coaxial per tant, la velocitat de connexió pot variar en funció del nombre d’usuaris que utilitzin el servei alhora Normalment, la idea d’una línia compartida es considera un…
interfície
Electrònica i informàtica
Unitat funcional que permet posar en comunicació sistemes amb diferents funcions o característiques.
Els sistemes informàtics comprenen un gran nombre d’interfícies els mòdems no són més que interfícies entre l’estació de treball i la línia telefònica els buffers o coixins d’impressora són les interfícies entre aquesta i l’ordinador l’entorn gràfic d’usuari és la interfície entre l’usuari i el sistema operatiu, etc
PS/2
Electrònica i informàtica
Port desenvolupat per IBM per a interfícies com el teclat o el ratolí.
Actualment, la majoria d’ordinadors disposen de ports PS/2 per a connectar el ratolí això ajuda a deixar lliures altres tipus de ports importants per a la connexió de mòdems i altres dispositius Aquests ports utilitzen senyals síncrons successius per a realitzar la comunicació entre el dispositiu i l’ordinador, suporten la comunicació bidireccional i fan servir el rellotge i la línia de dades per a controlar-la
bucle d’abonat
Part de la xarxa telefònica que uneix els usuaris amb la primera central de commutació.
Els més habituals són els d’abonat cablejats, si bé des de l’any 2000, amb la concessió de les primeres llicències de telefonia WLL, poden ser via ràdio Les xarxes cablejades permeten la transmissió de veu i, amb mòdems, de dades a baixa velocitat Amb la incorporació de la tecnologia ADSL es poden transmetre per cable dades a alta velocitat i alhora tenir converses de veu simultànies Els bucles WLL, a part d’eliminar cablejats, fan possible les transmissions de dades a gran velocitat banda ampla i difusions multimèdia radiodifusió
Els fèlids: linxs i gat salvatge
La família dels fèlids, que inclou els gats i les espècies que li són properes, constitueix un grup ben definit i bastant homogeni pel que fa a les seves característiques, en gran part gràcies a la seva extrema especialització en un règim de vida caçador i carnivor Existeixen 36 espècies de fèlids, agrupats en un nombre variable de géneres segons els autors, per bé que sovint se’n reconeixen, només, tres Felis, Panthera i Acinonyx Són distribuïts per tot el món, excepte per Austràlia, Madagascar i l’Antàrtida Els més antics són datables a l’Eocè, peró els primers gats modems no…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems especialment…
línia d’abonat digital asimètrica
Línia d’abonat digital que permet que per les línies telefòniques de coure convencionals es puguin transmetre i rebre dades a gran velocitat.
El nom d’asimètric és perquè la velocitat de transferència de dades al bucle d’abonat no és la mateixa segons si l’enllaç és ascendent de l’abonat cap a la central telefònica local o descendent, essent més baixa per a l’enllaç ascendent, ja que normalment aquest enllaç fa més funcions de demanda d’informació que de subministrament Segons les modalitats de l’ADSL, les velocitats comercials poden estar entre 128 kbit/s i 2 000 kbit/s a l’Estat espanyol, encara que la norma de l’ADSL permet fins a 8 000 kbit/s La tecnologia que suporta l’ADSL es denomina DMT Discrete Multi Tone , i permet…
accés múltiple per divisió de codi
Forma desenvolupada catalana de la sigla anglesa CDMA, tècnica emprada pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per protegir-se de les interferències provocades pels alemanys.
Com que aquestes no es corresponien en codi, no eren descodificades, quedant només com un soroll de fons Però no va ser fins l’any 1989 que es consideraren les possibilitats del CDMA com a mètode d’accés múltiple, i no solament com un sistema militar per a evitar interferències Això coincidí amb unes primeres demostracions a càrrec de l’empresa Qualcomm, que ja havia desenvolupat anteriorment uns primers circuits integrats específics Després del debat sobre els avantatges del TDMA accés múltiple per divisió de temps i els del CDMA, el 1993 aquest últim fou acceptat per l’Associació d’…
modulació digital passabanda
Modulació en què el senyal modulador és digital i la portadora és una ona sinusoidal.
Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és zero si la modulació és…