Resultats de la cerca

Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ”  1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI

Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde , 1893…

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Signava amb els pseudònims d’ Esteve Fi i d’ Estevenot Escriptor popular, publicà poemes, contes i monòlegs a les revistes rosselloneses, en particular al “Journal Illustré des Pyrénées-Orientales“ i a “La Veu del Canigó” Animà també grups folklòrics

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, collaborà en tots els periòdics humorístics catalans de l’època i a La Renaixença , fou director de La Tomasa i de L’Avi , i escriví comèdies Sota terrat, Los papers de l’ama i nombrosos sainets i monòlegs

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962

Fou corredor de banca i borsa Escriví diverses peces teatrals, entre les quals els drames Impremeditació 1904, Encegament 1980 i Obcecació 1980, les comèdies Tutti contenti 1887, Les tauletes de torrat 1889 i Cor d’àngel 1906, i els monòlegs Boira i sol 1904 i El coixet de “Cura de Moro” 1908 Publicà el recull de narracions infantils De cada color 1910 i participà amb èxit en nombrosos certàmens poètics

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…