Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
mostassà
Història
Funcionari municipal propi d’algunes poblacions de la corona catalanoaragonesa.
Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran relleu, i el…
salsa de mostassa
Salsa de mostassa (a l’esquerra)
(CC0)
Gastronomia
Salsa pastosa elaborada amb la llavor (sencera, triturada o mòlta) de la mostassa negra, de la blanca o bé amb una barreja de totes dues, assaonada amb vinagre. És emprada per a condimentar la carn i altres aliments.
mostassa negra
Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
mostassa nitrogenada
Farmàcia
Derivat de la iperita (gas mostassa o gas de guerra) per la substitució del sofre de la molècula del gas mostassa per un àtom de nitrogen, tot evitant l’efecte tòxic vesicant i obtenint efectes biològics sobre diversos tumors.
De la mostassa nitrogenada clàssica mecloretamina se n'han derivat d’altres de menys tòxiques com el clorambucil, la ciclofosfamida, el melfalan que hom continua utilitzant com a quimioteràpics antineoplàstics per al tractament de tumors
iperita
El primer atac letal i devastador de gas mostassa fou realitzat per l’exèrcit alemany el 25 d’abril de 1915, durant la l Guerra Mundial, en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Compost sulfurat que es presenta en forma de líquid oliós, es fon a 13°C i bull a 215-217°C.
Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
revulsiu
Farmàcia
Dit de l’agent que hom aplica sobre la pell i produeix una hiperèmia, que es manifesta amb enrogiment i sensació de calor local.
Són revulsius, entre altres, la mostassa, l’aiguarràs i l’alcohol en fricció Els rubefaents i els vesicatoris són també revulsius de diferent grau d’activitat