Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
envelliment amb èxit
Psicologia
Procés d’envelliment en què la pèrdua de funcions que comporta l’edat pot ésser compensada per un desenvolupament vital eficaç.
Les darreres investigacions han posat de manifest que les motivacions hi tenen un paper important
teoria cloacal
Manera que té l’infant d’explicar-se, en un cert moment de la seva evolució, la fecundació i el part: imagina que el nadó neix per l’anus i que la concepció ha tingut lloc en el tracte digestiu.
Freud l’anomena així per la confusió anus-vagina i per l’analogia amb els vertebrats dotats de cloaca Les motivacions estan en les ansietats amb què l’infant fa cara a la diferència de sexes
grup primari
Política
Sociologia
Grup espontani, definit per motivacions afectives més que per activitats útils.
N'és exemple la família
libido
Psicologia
Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, bé que no sempre correspon a l’efectiva capacitat sexual del subjecte, per tal com una exaltada libido pot acompanyar una impotència sexual.
La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos
bandidatge
Dret penal
Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap.
Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i també hi ha legislacions penals que castiguen específicament el bandidatge com a actuació de conjunt Alguns ordenaments jurídics s’adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions polítiques o socials
cultura organitzativa
Sociologia
Conjunt de valors compartits pels membres d’una organització.
Es manifesta en comportaments i expressions culturals propis —símbols, cerimònies, rituals, llenguatge, estil de comunicació, entre d’altres— que orienten l’actitud de les persones que la integren i determinen la manera de relacionar-se de l’entitat tant a l’interior com en l’exterior La cultura de l’organització influeix lògicament en les motivacions i en el grau d’implicació i el compromís que els treballadors tenen amb l’empresa
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
orientació professional
Pedagogia
Psicologia
Procés pel qual una persona o institució aconsella una altra persona sobre l’elecció de la seva professió.
Aquest tipus d’orientació sol ésser facilitada per psicòlegs que avaluen els interessos, les motivacions i la capacitat de llur client per mitjà de converses i de l’aplicació de tests d’intelligència, de personalitat, etc En els països on es practica una planificació vinculant, l’orientació professional es fa en funció dels resultats acadèmics i de les necessitats del país Als Països Catalans l’orientació professional fou aplicada abans que a molts altres països europeus per l'Institut d’Orientació Professional de la Mancomunitat de Catalunya
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…