Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
multitasca
Electrònica i informàtica
Mode de funcionament d’un ordinador que permet de solapar diferents tasques simultàniament.
intercanvi de memòria
Electrònica i informàtica
Procés que intercanvia el contingut d’una zona de memòria interna amb el contingut d’una zona de memòria externa.
En els sistemes multitasca en cada moment només cal tenir a memòria interna la informació usada per la tasca que té l’ús del processador Quan aquesta allibera el processador, bé perquè s’ha de posar a la cua d’espera d’algun altre recurs, bé perquè ja ha acabat, bé perquè així ho decideix el planificador, una altra tasca, la seleccionada pel planificador, ocuparà el seu lloc
entorn d’un procés
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que defineixen les condicions en què s’ha d’executar un procés.
En el context d’un sistema operatiu multitasca que pot executar diversos processos concurrentment, fa referència a les dades d’un procés com el contingut dels registres del processador que en un moment determinat de la seva execució han d’ésser guardades perquè el planificador del sistema operatiu ha d’assignar la CPU a un altre procés, i han d’ésser restaurades quan se li torna a assignar la CPU
concurrència
Electrònica i informàtica
Mètode de processament on dues o més tasques es realitzen simultàniament en un mateix interval de temps.
Un exemple de concurrència pot ser la realització d’una cerca per múltiples condicions sobre una mateixa base de dades en lloc de realitzar una cerca rere l’altra, el sistema decideix fer una sola cerca amb una condició múltiple L’ús de la concurrència pot significar que les diverses tasques o processos que s’estan desenvolupant hagin de compartir un mateix recurs en aquest cas, el recurs s’usa de forma alternativa entre les diferents tasques o processos, de tal manera que en cada instant de temps és usat per un únic procés, tot i que en un mateix interval l’usen diversos processos Un exemple…
sistema operatiu
Electrònica i informàtica
Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.
Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície…
UNIX
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu ideat per Bell Laboratories cap a l’any 1969.
Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l…
Intel
Electrònica i informàtica
Empresa multinacional nord-americana dedicada principalment a la fabricació de circuits integrats (microprocessadors i xips de suport) per a ordinadors personals.
L’any 1971 posà al mercat el primer xip microprocessador, el 4 004, que operava amb 4 bits i era per a una calculadora Posteriorment, el 1972 i el 1974 presentà els microprocessadors de 8 bits, els 8 008 i 8 080, considerats els “pares” de tots els microprocessadors posteriors, que eren molt més potents i es destinaven principalment al control industrial L’any 1978 aparegué el 8 086/8 088 que operava amb 16 bits i que ja s’aplicà a l’ordinador personal IBM-PC, amb el qual s’inaugurà una nova era del món de la informàtica Tot conservant l’arquitectura original, la potència dels…
La consciència del temps
La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…