Resultats de la cerca

Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou…

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a…