Resultats de la cerca

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona

L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem…

Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…

Capella situada al carrer de Sant Pau Sembla que les primeres referències són del segle XIII 1235, tot i que tal com és ara es tracta d’un temple d’arcs apuntats, probablement del segle XIV Era situada al barri de Vilanova, extramurs del recinte murallat, en direcció a la riera En l’actualitat es troba en molt males condicions i de fet només es conserva la façana —malmesa i restaurada— i algun arc interior

El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle…

El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals…

Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera…

Situació i presentació El municipi de les Oluges, de 18,95 km 2 , s’estén a banda i banda de l’alta vall del Sió fins als plans de les carenes Limita al N amb el municipi de Sant Ramon, a l’E i al SE amb Estaràs, i amb Cervera pel SW i l’W El petit Sió, augmentat pels cabals del torrent de Freixenet i per les valls on s’escorren els torrents de Malacara i de Vergós, tot i no portar un cabal gaire notable, proporciona a la vall que s’estén entre Montfalcó i la població de les Oluges un subsol abundós en aigua en temps de pluges normals, i això fa que aquest terme, a base de pous, pugui abastar…

Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant Sadurní que s’…