L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere. És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó. Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI.
La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem Ramon, comte de Cerdanya, a Montfalcó d’Oluja vers els anys 1068-95, on s’esmenta el “sacerdotem de castro”.
És clar que l’església de Sant Pere no va dependre, com altres parròquies properes, de la canònica de Solsona i, per tant, no apareix en les butlles papals del segle XII adreçades a Santa Maria de Solsona. La visità Galceran Sacosta l’any 1312, en la visita pastoral al bisbat d’Urgell que féu per manament de l’arquebisbe de Tarragona. En la relació de la dècima del bisbat d’Urgell de l’any 1391 consta que el capellà de la parròquia de Montfalcó, inclosa dins el deganat de la vall de Lord, pagà 8 sous. (ABR-CPO)
Es tracta d’un edifici molt transformat, on es fa molt difícil, sense una recerca exhaustiva, destriar-ne els elements originals que s’hi conserven. La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La nau es troba desfigurada per l’obertura de capelles i altars als seus murs laterals, i l’absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia. La porta s’obre a la façana de ponent, totalment envoltada pels edificis de la trama urbana del poble, que també amaguen les altres façanes de l’edifici, llevat de la façana absidal, que s’integra en el conjunt del perímetre murat de Montfalcó. La seva posició urbana és el principal interès d’aquesta església, totalment mancada d’ornamentació, i construïda possiblement al segle XII amb el característic aparell de petits carreus allargassats de pedra calcària segarrenca. (JAA)