Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
canvista
Història
El qui negociava lletres de canvi.
Era una especialització del canviador, sorgida a la fi del s XIV
Calixto García Iñíguez
Història
Militar
Militar cubà.
Lluità contra els espanyols durant la guerra dels Deu Anys 1868-78, i aviat es distingí com un dels millors capitosts independentistes Fou capturat i desterrat a Espanya el 1873, i un altre cop el 1880, després d’un desembarcament, fallit, a l’illa El 1895 tornà a Cuba, collaborà amb els nord-americans i ocupà Santiago de Cuba Morí mentre negociava l’autonomia de Cuba amb els EUA
Marc Licini Cras Dives
Història
Militar
General romà.
Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals
Ramón de Llano y Chávarri
Economia
Història
Política
Comerciant i polític liberal.
Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional…
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la…
Ciments i Calçs Freixa
El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Castell de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli de Calassanç, als peus del penyal on es dreça el castell ECSA - J Todó Les ruïnes de l’antic castell de Calassanç coronen una gran penya, a la falda de la qual hi ha la vila de Calassanç, situada a la riba dreta de la Sosa de Peralta Es tracta d’una fortificació important, ja que juntament amb Montmagastre controlava la vall de la Sosa Mapa 31-12 288 Situació 31TBG828557 L’única via de comunicació per a arribar a Calassanç és la carretera local que l’uneix amb Peralta de la Sal Un camí puja al castell fent ziga-zaga pel sud, des del carrer del Castell Actualment…