Resultats de la cerca

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i…

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez

Fou deixeble i collaborador d’Ange-Jacques Gabriel Construí el convent caputxí de la Chaussée d’Antin actual Lycée Condorcet l’any 1783, i nombroses mansions parisenques d’estil molt pur És autor, també, dels plans de la borsa de París

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

Són d’ell els plans de la nova catedral de Marsella començada el 1852 i acabada després de la seva mort, el 1893 i el Conservatoire d’Arts et Métiers de París

Eclesiàstic Establert a Sevilla, fundà amb uns altres poetes sevillans l’Academia de las Letras Humanas Algunes de les seves composicions anticipen la sensibilitat romàntica Destaquen, d’entre els seus poemes, La diosa del bosque i Las ruinas de Roma 1808 Deixà, a més, una Historia de la Iglesia inèdita