Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Neolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Mesolític.
El nom del grec νεός, ‘nou’, i λίθος, ‘pedra’, creat per J Lubbock el 1865, volia indicar l’aparició d’una nova tècnica de treballar la pedra el poliment Bé que això sigui cert, modernament hom pensa que les innovacions tècniques resten subordinades a l’existència d’unes noves relacions entre l’home i el seu entorn Per això, el Neolític pot ésser definit com la fase del desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en la qual s’aconsegueix de substituir, a través de fases intermèdies Mesolític, les formes de subsistència depredadores del Paleolític per una economia de producció, és a…
palafit

Reconstrucció d’un Palafit neolític al llac de Chalain (França)
© P. Pétrequin, Centre de la Recherches Archeologique de la Vallée de l’Ain
Arquitectura
Cabana prehistòrica construïda sobre pals de fusta.
A Europa n’han estat localitzades restes, a les vores d’antics llacs de la zona alpina Pertanyen al Neolític mitjà i a l’edat del bronze 3000 - 1800 aC i 1200 - 750 aC, respectivament Foren investigats per primera vegada per F Keller 1854 a Obermeilen Suïssa
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Tall Halula
Jaciment arqueològic
Poblat neolític de la vall mitjana de l’Eufrates (Síria).
Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic,…
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-…
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres…
bòbila Madurell
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Neolític, l’edat del bronze i la primera edat del ferro al terme municipal de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).
S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Hom la troba a nombrosos suïssos i se'n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
la Draga
Jaciment arqueològic
Assentament lacustre del Neolític del terme municipal de Banyoles (Pla de l’Estany).
Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2 i 10000 m 2 , uns 1000 m 2 dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina