Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
topofília
Psicologia
Existència de sentiments i emocions positius envers un lloc o un ambient determinat.
Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica
Damià Huguet i Roig
Literatura catalana
Poeta, editor i crític de cinema.
Vida i obra En la seva poesia conflueixen elements expressius procedents de diversos llenguatges artístics, com el cinema, la pintura i la literatura, que s’articulen mitjançant un estil acolorit i rural, amb una forta presència de dialectalismes El primer cicle de la seva obra està format per Home de primera mà publicada parcialment el 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi Les Illes d’Or, Carn de vas , Esquena de ganivet aquests dos apareguts el 1976, que conformen una unitat definida pel mateix autor com una trilogia eròtica, però que contenen trets existencials Ofici de sords 1976 enceta…
Gràcies per la propina
Cinematografia
Pel·lícula del 1996-1997; ficció de 118 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1994 de Ferran Torrent GUIÓ FBellmunt, FTorrent FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Nico Baixas MÚSICA Manel Camp SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Santiago Ramos Tomàs, Juli Mira Ramonet, Lluís Ferrer Ferran, Jordi Esteban Pepín, Montse Guallar Elisa, Mercè Lleixà la mare, Màgic Andreu Tono, Joan Crosas Manolo, Alfred Lucchetti l’alcalde, Jesús Bonilla el caporal, Saturnino García ESTRENA Barcelona en català i Madrid,…
Celso Emilio Ferreiro Míguez
Celso Emilio Ferreiro Míguez
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta gallec.
Publicà, en gallec, Cartafol de poesía 1935 i, en castellà, Al aire de tu vuelo 1941 i Baladas, cantigas y donaires 1947 Reprengué l’obra gallega el 1951 amb Musa alemá versions de poetes alemanys Situats, aquests llibres, en la línia imaginista i arcaïtzant de la poesia gallega de la preguerra, O sono sulagado 1954 significa un canvi decisiu en la seva concepció de la poesia, i Longa noite de pedra 1962 en fa la figura fonamental de la poesia compromesa i el poeta gallec de la postguerra més llegit El sarcasme, la denúncia apassionada i la referència constant a la problemàtica gallega del…
Patrick Modiano

Patrick Modiano
© FNAC
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau fou determinant en l’impuls de la seva carrera literària Des de…
L’ombra de l’atzavara
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders, publicada el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’oportunitat d’…
Josep d’ Orga i Pinyana
Historiografia catalana
Literatura catalana
Impressor, historiador, filòleg i poeta.
Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis…
,
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…
,
Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida
© Museu de Belles Arts de València
Pintura
Pintor.
Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…
realisme
Literatura
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.
En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novella romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual Cal cercar-ne els antecedents en la novella picaresca i en la novella sentimental del segle XVIII Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola…