Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
burí

Gratador trobat a Sant Gregori, Falset (Priorat) i burí trobat a la Mallada, al Perelló (Baix Ebre), ambdós del Paleolític
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estri prehistòric de sílex del Paleolític superior.
És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament
rotàmetre
Química
Mesurador de flux consistent en un indicador lleuger metàl·lic que s’ajusta per la part interior d’un tub graduat.
La superfície de l’indicador, en contacte amb la paret del tub, té uns canals, tallats obliquament, que obliguen l’indicador a girar i a elevar-se, bo i mantenint un equilibri entre la força de la gravetat i la del corrent del gas ascendent
pròstata
Anatomia animal
Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l’ejaculació és mesclat amb els espermatozous procedents de les vesícules seminals.
Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum
bisell
Construcció i obres públiques
Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
L’escapçament de caires, també dit aixamfranament, és practicat per tal d’eliminar l’aresta massa pronunciada que formen la intersecció de dues cares en angle agut o recte Ben a l’inrevés, l’escapçament de vores és practicat per afuar encara més un dels seus caires, generalment amb la intenció de fer-lo tallant
dent de mar
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids, que tenen la conquilla de forma cònica i allargada (d’uns 2 a 5 cm), lleugerament arquejada com una defensa d’elefant i oberta per tots dos costats.
Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià
timbal
Tipus de timbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió del tipus tambor amb dues membranes.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
ribot
ribot de fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
Hom l’anomena també plana Hi ha ribots de formes, dimensions, etc, diferents, coneguts amb noms diferenciats propis, segons el treball concret al qual són destinats, però el ribot comú o ordinari sol consistir en un bloc prismàtic de fusta, anomenat caixa, a l’interior del qual és fixada, obliquament al pla de la base del bloc, una fulla de ferro, de tall generalment recte, que sobresurt una longitud regulable de la cara inferior de la caixa i té al davant, segons el sentit de treball, una obertura per la qual surten els encenalls aixecats de la fusta en treballar-la Són ribots…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina