Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
obrer | obrera
Persona que treballa en un ofici manual en qualitat d’assalariat.
obrer
Història
En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
obrer especialitzat
Obrer que executa en un taller operacions que no requereixen el coneixement de l’ofici, però sí un període de pràctiques i d’adaptació.
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…
obrer qualificat
Obrer que, després d’haver passat per un període de prova previst o reglamentari, executa una tasca per a la qual necessita un certificat d’aptitud professional semblant a la que es requereix per a la coneixença d’un ofici.
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955 i 1959 L’…
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya