Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
teletròfon
Nom donat per Antonio Meucci a l’aparell inventat per ell i que es coneix habitualment amb el nom de telèfon.
Meucci intentà patentar el seu invent setze anys abans que AGBell obtingués la patent del telèfon, però no ho aconseguí per problemes de caràcter econòmic Durant anys mantingué diversos plets per tal que se li reconegués la paternitat de l’invent
Roberto Cino Uliambre
Futbol
Futbolista.
Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77
decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra
Història
Decret de 27 d’agost de 1936 que establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.
La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb els criteris de la llei de 1934 i l’entrada en la nova organització de tots els conreadors no sindicats Es preveia la creació de les institucions complementàries de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat El Servei de la Cooperació facilitava estatuts tipus La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret de 19 d’…
ciutadà
Història
Del s. X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels s XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot aquell…
Emil Hartmann
Música
Compositor i organista danès.
Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…
Galceran de Peralta
Història
Noble sicilià, possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta.
Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els…
Joan Maria Pujals i Vallvé
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou president de la…
,
Turkmenistan 2017
Estat
El 12 de febrer es van celebrar eleccions presidencials al Turkmenistan No va sorprendre a ningú que el president Gurbanguly Berdimuhamedow hi obtingués el 96,7% dels vots, tenint en compte que tots els candidats havien estat nomenats pel Govern, per evitar cap rivalitat Entitats internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa OSCE van denunciar aquests comicis per les evidents manques de garanties Tot i que el Turkmenistan manté una posició distant respecte a Rússia, les relacions entre tots dos països van semblar haver millorat sensiblement arran…
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre
© Fototeca.cat
Història
Capitost de la independència sud-americana.
Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República Bolívar,…
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina