Resultats de la cerca

Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa…

El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis …

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària…

Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C Soula la revista Oc 1923 i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació El 1928 realitzà, juntament amb J Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes 1960 sota el pseudònim de Delfin Dario

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels…

Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa,  eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…

Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del…

Imità els occitans i seguí els temes de la lírica siciliana És citat per Dant com un dels predecessors del stil novo