Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Previmer
Sistema operacional francès de predicció oceanogràfica costanera.
Aquest sistema proporciona observacions i prediccions oceanogràfiques a curt termini per a les costes franceses del canal de la Mànega, la costa atlàntica i la mediterrània En aquest sentit, el sistema Previmer és complementari als serveis i productes proporcionats per Mercator Océan
Challenger
Nom del vaixell britànic que del 1872 al 1876 feu un creuer científic de volta al món.
Dirigit per sir Charles Wyville Thomson, realitzà investigacions oceanogràfiques, cartogràfiques i biològiques, les quals significaren una aportació decisiva per al coneixement científic de les mars Com a resultat de l’expedició fou publicat el Challenger Report , en 50 volums, entre el 1890 i el 1895
Vagn Walfrid Ekman
Física
Geografia
Físic i oceanògraf suec.
Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia
unitat pràctica de salinitat
Geografia
Relació entre la conductivitat de la massa d’aigua que s’analitza, a una temperatura i pressió determinades, i la conductivitat d’una mostra de referència de clorur potàssic.
La unitat pertany al sistema PSS Practical Salinity Scale, escala pràctica de salinitat, mitjançant el qual s’expressa la salinitat d’una massa d’aigua com un valor sense dimensions Amb la introducció de la nova equació d’estat per a l’aigua de mar TEOS-10, la unitat pràctica de salinitat deixà de ser la unitat principal amb la qual s’expressa la salinitat en favor de les unitats del Sistema Internacional d’Unitats Tot i així, es manté com a unitat per a la salinitat en les bases de dades oceanogràfiques
anomalia del nivell del mar
Geografia
Residu obtingut a partir de sostreure la mitjana temporal a les mesures del nivell del mar en un punt.
El nivell del mar mesurat mitjançant l’altimetria inclou essencialment dues contribucions, la causada per la distribució de masses de la Terra geoide, constant en el temps però no prou ben coneguda per aplicacions oceanogràfiques, i la causada pels fenòmens oceanogràfics topografia marina Per extreure'n la darrera s’acostuma a calcular les anomalies del nivell del mar conegudes com a SLA de l’anglès Sea Level Anomalies Aquest mètode, però, només és capaç d’extreure la variabilitat oceànica, de manera que els fenòmens que varien lentament en el temps no es poden separar del…
Instituto Español de Oceanografía
Organisme públic de recerca i assessoria orientat a l’estudi multidisciplinari dels oceans i dels seus recursos naturals.
Fou creat el 1914 a partir de la fusió dels laboratoris de biologia marina de Santander, dependents de la Universitat de Valladolid i fundats el 1886, i de Porto Pi, dependent de la Universitat de Barcelona i fundat el 1906 Actualment és un organisme autònom de l’estat distribuït en una seu central a Madrid, diferents centres oceanogràfics costaners i algunes plantes experimentals d’aqüicultura A més, disposa d’una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferent tonatge Per la seva carecterística d’organisme de competència estatal, l’Institut representa el govern espanyol davant d’…
Raymond Brasilin Montgomery
Geografia
Oceanògraf, físic i meteoròleg.
Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics…
Comissió Internacional per a l’Exploració Científica de la Mar Mediterrània
Organisme internacional que té com a objectiu l’estudi, promoció i protecció de la mar Mediterrània i de la mar Negra.
L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è Congrés de la…
boia lagrangiana
Geografia
Boia dissenyada per a seguir corrents marins.
Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una…
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat científica…