Resultats de la cerca

Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat…

L’augment d’observacions oceàniques ha permès que es poguessin establir sistemes de predicció oceànica equivalents als que existeixen en meteorologia Aquests sistemes generalment consisteixen en tres elements un sistema d’observació de l’oceà, un model numèric de la circulació oceànica i un sistema d’assimilació de les observacions al model numèric L’augment de la potència dels ordinadors ha permès augmentar la resolució dels models numèrics, però, tot i així, la millora més important ha estat en la xarxa d’observació de l’oceà amb la posada en funcionament definitiva de la xarxa de mesures…

Fou creat el 1914 a partir de la fusió dels laboratoris de biologia marina de Santander, dependents de la Universitat de Valladolid i fundats el 1886, i de Porto Pi, dependent de la Universitat de Barcelona i fundat el 1906 Actualment és un organisme autònom de l’estat distribuït en una seu central a Madrid, diferents centres oceanogràfics costaners i algunes plantes experimentals d’aqüicultura A més, disposa d’una flota de sis vaixells oceanogràfics de diferent tonatge Per la seva carecterística d’organisme de competència estatal, l’Institut representa el govern espanyol davant d’…

Nasqué el 1995 com a projecte de desenvolupament i recerca orientat a posar a punt un sistema operacional de predicció oceanogràfica global capaç de proporcionar prediccions de les diferents variables que caracteritzen l’estat dels oceans com són la temperatura, la salinitat, els corrents marins o nivell del mar de manera similar com es fa en meteorologia El 2002, les principals institucions i organismes francesos relacionats amb l’oceanografia operacional, el CNES Centre National d’Études Spatiales, el CNRS Centre National de la Recherche Scientifique, l’Ifremer, l’IRD Institut…

Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia,…

El centre, situat amb seu a Mallorca, és estructurat en dos departaments Recursos Naturals i Física Interdisciplinària L’IMEDEA es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excellent laboratori reduït dels oceans del planeta Agrupa prop de 150 investigadors 2005, entre personal de la UIB i del CSIC Des del…

Fill de Joan Maluquer i Viladot Especialista en oceanografia i malacologia, fou membre fundador, secretari 1904-05 i president 1951 de la Institució Catalana d’Història Natural Ocupà el càrrec de director general de CAMPSA 1931 i d’Indústria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil de 1936-39 Publicà  Contribució a la fauna malacològica de Catalunya 1906-12, Zur Frage der Teerverwertung ‘Sobre la qüestió de l’aprofitament del quitrà’, 1909, Amfineures de Catalunya 1915, Oceanografia 1916, Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya 1917, Piscicultura…

Autor, juntament amb John Murray, de The Depths of the Oceans 1912, una obra clàssica de l’oceanografia