Resultats de la cerca

Amb una llarga tradició a Catalunya, els ocells permesos per a aquesta activitat són quatre espècies de fringíllids pinsà, cadernera, passerell i verdum En l’actualitat es caça mitjançant dos sistemes amb rams i creueres, o amb xarxes abatibles, en què s’han d’alliberar immediatament les espècies no autoritzades per a ser capturades Aquest tipus de caça està molt regulada i es fixen dos períodes al llarg de la temporada els ocells novells es capturen entre l’agost i el setembre, i els de pas, d’octubre a desembre, en l’època d’emigració Una vegada els ocells ja han estat…

Fou la primera federació creada arran del Decret de constitució de les federacions autonòmiques, l’any 1981 El seu precedent es remunta al 1940, quan es creà la Federació Espanyola de Caça i les seves delegacions territorials la catalana s’anomenà Tercera Federació Regional de Caça i englobava les quatre delegacions provincials Regula diverses pràctiques esportives caça major, caça menor, falconeria, caça amb arc, ocellaires, recorreguts de caça i compak sporting, a més de la caça fotogràfica, i organitza competicions de diverses modalitats recorreguts de caça, compak sporting,…

Fundada el 1922, el nom prové de la fàbrica Anís del Ciervo, que cedí els terrenys on es bastí la seu social Té seccions de tennis de taula, billar i ocellaires La primera jugà a la divisió d’honor entre les temporades 1984-85 i 1991-92

Fundada el 1987 per un grup d’aficionats ocellaires encapçalats per Agustí Elvira Quiroga Organitza concursos socials amb el sistema de baralla, i dues competicions de cant anuals amb el sistema perxa, el dia 1 de maig i per Sant Miquel, el 29 de setembre Alguns socis han obtingut èxits en els campionats territorials, de Catalunya i d’Espanya L’any 2009 arribà a tenir 337 socis

Fundada el 1858, és una de les més antigues de la comarca d’Osona Organitza i participa en múltiples exposicions, concursos i campionats tant en l’àmbit comarcal com català

Organitzà multitud d’exposicions, concursos i campionats, dels quals es conserven alguns cartells i programes que foren recollits en el Costumari català , a causa de la importància d’aquesta activitat a la comarca

Els moixons granívors o de bec dur, d’acord amb la sistemàtica adoptada, figuren al final d’aquesta visió panoràmica de l’avifauna dels Països Catalans, ja que se’ls considera la punta de llança de l’evolució ornítica Sota aquesta denominació comuna apleguem tres famílies d’ocells, força nombroses i prou conegudes, que es caracteritzen per la mida petita, el bec dur, dret i cònic —adequat al seu règim alimentari basat en grans i llavors—, el plomatge acolorit en nombroses espècies, així com la qualitat del cant Tot plegat, doncs, els converteix en els candidats ideals a moixons de gàbia i de…

Aquesta associació ha estat sempre molt activa i els seus associats participen en tots el campionats, tant els comarcals com els de Catalunya

Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…

La seva funció és controlar el cant dels ocells i puntuar-lo El conjunt de gàbies que es jutja a la vegada es denomina remesa Els brilladors o jutges de taula puntuen els ocells de totes les remeses, fins a arribar als finalistes en la denominada corona El cap de taula s’encarrega de controlar els temps marcats per la competició i d’atendre les possibles reclamacions