Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Gàl·lia
Mapa de la Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
Camps Decumans
Història
Territori organitzat per Domicià l’any 83 en el limes retogermànic, que des de Coblença (Confluentes), pel marge oriental del Rin, arribava fins a Ratisbona (Castra Regia), sobre el Danubi.
El 258, els alemanys l’ocuparen aprofitant-ne la desmilitarització de resultes de les campanyes orientals de Valerià
Yūsuf III de Granada
Història
Rei de Granada, tretzè sobirà de la dinastia nassarita (1407-17).
Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar
vassi dominici
Història
En l’època carolíngia, vassalls del rei, al qual prestaven homenatge i restaven vinculats pel jurament de fidelitat; en contrapartida rebien un benefici o concessió territorial.
Gaudiren d’una gran consideració social i ocuparen un lloc preeminent en la jerarquització de la societat Solien exercir funcions administratives i missions polítiques de responsabilitat
kiptxak
Història
Dit de la confederació de tribus nòmades originària probablement de Sibèria occidental (segle IX?), a la qual pertanyen els pobles cumà i mameluc.
Els kiptxaks ocuparen, al llarg del segle XI, l’estepa nord de la mar Negra i dominaren el territori conegut per kanat de l’Horda d’Or, fins a les invasions mongòliques 1221-23 i 1241-42
Teglatfalassar II
Història
Rei d’Assíria (967-935 aC).
El seu regnat clogué un període de gairebé un segle i mig de decadència assíria 1076-934 Hom sap molt poc del seu govern, tret que els arameus ocuparen Gidara, a mig camí de Harran i Assíria
Catona
Ciutat
Població de Calàbria, Itàlia, del municipi de Reggio de Calàbria, dins la província homònima.
El 1283 hi tingué lloc un desembarcament dels almogàvers de Pere II de Catalunya-Aragó , que sorprengueren les forces de Carles d’Anjou, ocuparen la població i donaren mort al comte d’Alençon, cap de l’exèrcit angeví
qaysī
Història
Individu d’una tribu àrab, de la branca quraixita, establerta als primers temps de l’islam a Síria i a Mesopotàmia.
Molts d’ells formaren part de l’exèrcit que, comandat per Mūsà ibn Nuṣayr, envaí l’Al-Andalus, on ocuparen importants càrrecs en l’administració Al País Valencià —on diversos topònims, com el Cais, acrediten llur establiment— n'eren membres els Banū Wāğib