Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Èol
Mitologia
Déu grec dels vents.
Lliurà a Ulisses un odre amb tots els vents, llevat d’aquell que l’havia de dur directament a Ítaca Mentre Ulisses dormia, els seus companys obriren l’odre, creient que hi havia vi, i els vents, escampant-se, desencadenaren una tempesta que llançà la nau a les costes d’Eòlia
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
Vasilij Ivanovič Belov
Literatura
Escriptor rus.
Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal de l’URSS…
tiatírids
Entomologia
Família d’insectes, de l’odre dels lepidòpters, considerada avui taxonòmicament una subfamília (tiatirins).
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…
Albert Ràfols i Casamada

Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
ascidi roig
Zoologia
Ascidi de color vermell, de la subclasse dels estolidobranquiats, força vistós, en forma d’odre, que té el mantell consistent i aspre.
Es troba a partir de 15 m de profunditat, entre roques o fanerògames marines, i a les parets ombrívoles de les coves
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons