Resultats de la cerca

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per…

Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807

La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…

Els models cosmològics Quan parlem de l’univers ens referim a tot allò que existeix És un tema tan vast que de seguida ens preguntem si té sentit parlar-ne, atribuir-li propietats generals o fins i tot esbossar-ne una història Però és un problema que ha preocupat filòsofs i científics d’arreu del món al llarg dels segles Des de sempre, s’han fet moltes preguntes com és l’univers en conjunt, va tenir un naixement, s’acabarà algun dia Les idees més antigues de l’univers Al principi, la idea que es tenia de la totalitat del que existeix era limitada per força, ja que comprenia tot allò que es…

Consideracions generals El sistema solar no el formen només el Sol i vuit planetes sinó també altres cossos que, tot i ser anomenats menors, tenen una importància cosmogònica cabdal, ja que són els romanents dels blocs primigenis, és a dir, de les masses de matèria que fa 4565 milions d’anys Ma van néixer del disc protoplanetari Els especialistes en els orígens d’aquest sistema planetari senten una autèntica fascinació per l’estudi d’aquests romanents un estudi que no va començar fins al principi del segle XIX, ja que abans no es coneixien més astres al sistema solar que els planetes o astres…

Els cúmuls de galàxies Consideracions generals L’Univers està format per galàxies i matèria fosca, una part important de la seva massa que no es detecta Entre els nombrosos cúmuls i grups de galàxies que comprèn l’Univers visible hi ha les galàxies Antena de la imatge NASA, ESA, SAO, CXC, JPL-Caltech i STScl Els elements constitutius de l’Univers visible a gran escala són les galàxies Al seu torn, les galàxies, com ara la Via Làctia, són compostes per estrelles, pols i gas Aquest darrer component pot ser atòmic o molecular, i en qualsevol dels dos casos es pot trobar ionitzat o en estat…