Resultats de la cerca

Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això foren combatuts…

L’oligarquia barcelonina aconsegueix desfer el sindicat dels Tres Estaments

Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals Els dirigents foren alguns ciutadans honrats descontents, mercaders i, durant la primera etapa, fins el 1455, alguns membres dels dos estaments inferiors La Busca propugnava principalment la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes i el sanejament de l’administració municipal per a l’aplicació d’aquest programa, el partit popular cercà —i trobà— el suport reial a través del governador Galceran de Requesens i l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures Aconseguí la primera victòria…

Fill i successor de Casimir I Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria

Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat

Cap al 620 aC obtingué el càrrec de tesmòteta, que portava implícita la redacció del codi Intentà de frenar la conducta arbitrària dels jutges de l’oligarquia amb penes d’una severitat tal que li han donat celebritat, però no pogué modificar el sistema econòmic i social d’Atenes

Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent