Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
literatura hebraica
Literatura
Judaisme
Literatura conreada en llengua hebraica, des de la Bíblia fins als autors actuals de l’estat d’Israel.
Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…
Els petits ocells terrestres nidificants (i hivernants)
Les comunitats vegetals i les variacions del poblament ornític La distribució dels ocells a escala local és determinada per l’arquitectura de la vegetació, és a dir, per la presència o absència de grans troncs, de diferents estrats de vegetació, etc En efecte, els ocells tenen un règim alimentari molt flexible i, en canvi, són molt especialitzats pel que fa a la manera de procurar-se l’aliment i els hàbits de nidificació, per exemple, l’explotació del terra a la foto inferior, el tallarol capnegre, Sylvia melanocephala , dels arbusts, dels troncs, dels branquillons extrems a la foto superior…